Cançó La samarreta, d'Ovidi Montllor

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren:
vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar a contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals,
així la gent ja no em veia:
jo treballava amb la corbella*.

I dins de tots aquests mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".

Potser d'altres, en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella,
perquè abriga, i me l'estimo,
i li prego que mai no se'm faci vella.

* Corbella és la forma valenciana de dir falç

Biografia Ovidi Montllor

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents^[4] com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s'integrà al PSUC i després al Partit dels Comunistes de Catalunya.^[5][6]

Cantant i poeta

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb Toti Soler.^[5]

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d'altres.^[7] Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artístic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu. La divulgació de l'obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida.^[5]

Actor de cinema[modifica | modifica el codi]

El 1974, la seua carrera com a cantant i actor de teatre va fer un gir cap al cinema gràcies a la proposta de Francesc Betriu per participar en el film Furia española. I un any després participà a Furtivos, dirigida per José Luis Borau, un film que va haver de lluitar contra la censura i que aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica, que hi mostrà una opinió favorable. Després de l'èxit d'aquestes dues pel·lícules, el futur d'aquest actor novell semblava esperançador, però les seues següents interpretacions no gaudiren del mateix èxit. D'ací que la seua carrera com a actor de cinema semble no haver rebut el reconeixement que mereixia després de la seua brillant aparició sobtada en la pantalla gran. Els últims deu anys de la seva vida s'apartà del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema
.