LA NOVA CANÇÓ

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic.[1] De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxones.

• 1 Context històric
• 2 La Nova Cançó
  • 2.1 Els inicis (1959-1962)
  • 2.2 Primers èxits (1963-65)
  • 2.3 La Nova Cançó es projecta més enllà dels Països Catalans (1966)
  • 2.4 Es completa el col·lectiu d'Els Setze Jutges (1967)
  • 2.5 El folk (la influència anglosaxona)
  • 2.6 Serrat canta en castellà (1968)
  • 2.7 1968: L'últim any de la Nova Cançó
• 3 De la Nova Cançó a la Cançó catalana
  • 3.1 La professionalització dels setanta
  • 3.2 La crisi musical dels vuitanta
  • 3.3 L'emergència del rock català
• 4 Reconeixements
• 5 Discografia
• 6 Vegeu també
• 7 Referències
• 8 Bibliografia
• 9 Enllaços externs